dilluns, de desembre 25, 2006

La vita è bella ... ma non tanto



Bella è ... tot i que ... de vegades no ho és tant com ho sembla.
El camí és llarg i costerut, amb rocs i tolls i de vegades... la vaca és cega i ha d'anar " ... topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua ..."

De ben segur que n'estem aprenent més recorrent-lo que no pas pensant que ho fem amb el sol fet d'arribar allà on ens hem plantejat que hem d'anar.

Un altre cop serà ... de ben segur que cap a la primavera, quan la natura torna a despertar, el nostre únic desig es farà, finalment, REALITAT.

1 comentari:

set sota zero ha dit...

Amic, estic segur que així serà i quan assoliu allò que tant heu desitjat, mirareu el camí recorregut i pensareu en les dificultats, els esforços, les ensopegades i somriureu.I des de dalt del cim, podreu cridar ben fort: La vita è bella!