Sembla ben curiós que el primer Borbó, el creador i arquitecte del primer Decretazo de la història, el quart de Nova Planta del 1716 que afectava Catalunya, el més gran defensor de la humiliació a la que els Catalans hem estat sotmesos durant segles (... i ho continuarem estant ...) Felip V, fós una persona extremadament depressiva.
El personatge en qüestió, Felip V, era un esquizofrènic (un dels grans flagells dels nostres dies, malaltia amb la qui em solidaritzo en tots els sentits doncs afecta a persones molt properes a mí) no va dubtar en contractar, a un més que interessant preu, un dels cracks de principis del segle XVIII, il divo, el capó, Farinelli il Castrato.
Farinelli, que va viure a la cort durant 22 anys, va millorar sa majestat Felip V de la seva malaltia, fins al punt de portar-lo a la mort amb les seves àries , l' òpera i la musicoteràpia uns pocs anys després de la seva arribada a la grande i libre qual Beckham, Zidane o Ronaldinho de l´època.
En marxar, després del regnat del Ferran VI i amb l'entrada de Carles III, el rei del cognac, el rei il.lustrat, que era molt més amant de la caça i el mam que no pas de l'art del bel canto, ho va fer havent aconseguit reunir una de les més grans fortunes monetàries de l' època, fortuna que emanava directament de l'Estat Espanyol...
Voleu dir que els nostres polítics-amateurs no s'haurien d'inspirar en la figura 100% professional de Farinelli il Castrato ???
2 comentaris:
Realment, els nostres polítics, en l'únic que s'assemblen a Farinelli és que quan van a Madrid, no tenen collons.
Hehehehehe!!! Grandissim comentari Setsotazero!!
Publica un comentari a l'entrada