Júpiter, Júpiter ! Sempre endavant !!!

It's been so long...I'm sorry !! I really beg your pardon.

Anyway, comencem un altre cop amb el 2011 donant ànims al nostre estimat Júpiter en el seu nou repte.

Победа!

Campions d'hivern!

Després de molts anys de decepcions sembla que l'històric més roig i negre del futbol català torna a fer-nos respirar, justament en l'any del seu Centenari. AQUEST ANY SÍ !!!

Pobra gent !!

I ara què? ara què passa ? ara qui en té la culpa? amb quins arguments trepanareu el cap cada dia laborable a partir de les 6 del matí a la COPE o a les pàgines d'El MUNDO o a les rodes de premsa del partido ... amiguetes de la Caverna??

De ben segur que, a hores d'ara, estareu cel.lebrant una reunió d'enrabiats en privat amb un únic punt en l'ordre del dia "De como se nos ha podido ir esto de las manos".

Tractareu també temes com el de la més que honestament vergonyosa actuació d'en Díaz de Mera ( quin personatge!!!! ) i d'altres... al macro-judici de la Casa de Campo, no? i començareu el mesurat disseny de la nova estratègia, la nova línia d'investigació anti-catalana-masònica-republicana-comunista-independentista i que, a més, inclogui tots els ismes que olorin a esquerres... oi? ...però... acabeu d'hora! que en Federico demà enganxa a les 6 i no seria plan... que la llengua viperina necessita unes horetes de descans!! i no sigui cas que us interceptin a altas horas de la noche i us apliquin la llei aquella que tant bé coneixeu... si, si ... aquella de Vagos i Maleantes home!! ... aquella, aquella Federico, sí! ...aquella!!!

Però és d'esperar que hom es pregunti ... i ara que totes les teoríes del titadine i les malalties que heu escampat durant mesos i mesos s'han esfumat... té raó d'ésser la vostra tasca, la vostra feina, el vostre enganyar, manipular, mentir... "faltar a la verdad" ? (com diria lo Ànsar)

Com solia repetir un altre José María, en Supergarcia... " Yo me iré un segundo antes de que me despidan" , senzillament el que hauríeu de fer.

Mireu... a la grande i libre rural hi manca gent, a Terol per exemple, Federico.

La bòina us quedarà bé, no patiu, i els conreus, ramats i cultius us esperen desesperats i assedegats de líders que els puguin convèncer de tot allò que vosaltres sabeu explicar... ells us sabran escoltar com cal, sense rèpliques ni insults, n'estic convençut de que allà trobareu la més objectiva de les felicitats a que hom pot aspirar... poder dir el que us vingui de gust sense aquesta por ( que de ben segur heu tingut i teniu ) de no insultar, nafrar, ni fer mal a ningú... i si veieu que no us fan gaire cas, calladets estareu més guapos, a veure la Primera y después del parte... al llitet!

Salut i República!

Farinelli il Castrato el primer Català de l'any !

Sembla ben curiós que el primer Borbó, el creador i arquitecte del primer Decretazo de la història, el quart de Nova Planta del 1716 que afectava Catalunya, el més gran defensor de la humiliació a la que els Catalans hem estat sotmesos durant segles (... i ho continuarem estant ...) Felip V, fós una persona extremadament depressiva.

El personatge en qüestió, Felip V, era un esquizofrènic (un dels grans flagells dels nostres dies, malaltia amb la qui em solidaritzo en tots els sentits doncs afecta a persones molt properes a mí) no va dubtar en contractar, a un més que interessant preu, un dels cracks de principis del segle XVIII, il divo, el capó, Farinelli il Castrato.

Farinelli, que va viure a la cort durant 22 anys, va millorar sa majestat Felip V de la seva malaltia, fins al punt de portar-lo a la mort amb les seves àries , l' òpera i la musicoteràpia uns pocs anys després de la seva arribada a la grande i libre qual Beckham, Zidane o Ronaldinho de l´època.

En marxar, després del regnat del Ferran VI i amb l'entrada de Carles III, el rei del cognac, el rei il.lustrat, que era molt més amant de la caça i el mam que no pas de l'art del bel canto, ho va fer havent aconseguit reunir una de les més grans fortunes monetàries de l' època, fortuna que emanava directament de l'Estat Espanyol...

Voleu dir que els nostres polítics-amateurs no s'haurien d'inspirar en la figura 100% professional de Farinelli il Castrato ???

Mig Ple... Mig buit

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta,

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort

Desolació Joan Alcover (1854-1926)

La vita è bella ... ma non tanto

Bella è ... tot i que ... de vegades no ho és tant com ho sembla.
El camí és llarg i costerut, amb rocs i tolls i de vegades... la vaca és cega i ha d'anar " ... topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua ..."

De ben segur que n'estem aprenent més recorrent-lo que no pas pensant que ho fem amb el sol fet d'arribar allà on ens hem plantejat que hem d'anar.

Un altre cop serà ... de ben segur que cap a la primavera, quan la natura torna a despertar, el nostre únic desig es farà, finalment, REALITAT.

Any de Fertilitat ! Segur que ho serà per a tot!

Sens dubte ha estat, com les pluges d'aquest esplendorós Setembre de 2.006 auguràven, un any fecund i fèrtil per al nostre estimat bosc d'Espés.

Prefereixo que les imatges parlin per si mateixes i us expliquin, elles soles, el calibre de la generositat amb que ens ha obsequiat aquesta tardor la mare Natura a les terres Ribagorçanes.

Senzillament expressar dos desitjos amparant-me en el caliu generós i fèrtil d'aquest Octubre de 2.006, ( ara que ha fet cinc anys i escaig que vàrem perdre el pare, un amant de la Natura com pocs i que hagués fruït, com ningú, d'aquesta tardor ) que tinguem el seny de preservar el medi ambient per a que moltes tardors puguin emergir tant fèrtils com aquesta... i que aquesta fertilitat ens impregni de sobremanera en uns moments en que tant ho estem desitjant... en que gairebé ho necessitem.

Visca la tardor del 2.006!!

SEMBLA QUE SERÀ UNA BONA TEMPORADA!

Sembla que si!

Després d'uns quants anys on la sequera colorejava la tardor Ribagorçana d'un marró clar empobrit, lletg per la vista i desesperant per als assedegats boscos de coníferes, faigs i roures, sembla que aquest setembre de 2.006, generós com pocs en els últims temps, ha decidit tornar les coses al seu lloc.

Torna a ploure, i de valent! com abans, com cal ... baixen les barranqueres per llocs on feia anys les pedres no ensumaven més aigua que la de la minsa pluja, l'aigua s'estanca als prats, on decididament la terra encara està païnt, com sorpresa, aquest regal (que mai millor dit vé del cel en forma de vida) potser inesperat per l'experiència dels últims quatre o cinc anys.

I sembla que es prepara una bona temporada per als enamorats dels Bolets!! ja anava sent hora!. Aquest pont de la Merçè ha estat un magnífic aperitiu de ceps, què dic de ceps! de super ceps... INMENSOS! emergint per a nosaltres amb una força estratosfèrica que fins i tot fa aixecar muntanyetes de pinassa allà on neixen al bosc. Certament una cura de joia el trobar-los, fotografiar-los i després, com no, gaudir-ne al mòdic preu d'una preciosa excursió de 4 hores i 9 km, un preu que estaria disposat a pagar cada dia.

Gaudiu-ne d'ells com n'he gaudit jo inmortalitzant-los, tot i que el meu gaudir va ésser per triplicat, pel fet de trobar-los, fer-los nostres per a sempre i després assaborir la seva carn tendra, perfumada i deliciosa amb la que ens regala el bosc d'Espés.