Pobra gent !!

I ara què? ara què passa ? ara qui en té la culpa? amb quins arguments trepanareu el cap cada dia laborable a partir de les 6 del matí a la COPE o a les pàgines d'El MUNDO o a les rodes de premsa del partido ... amiguetes de la Caverna??

De ben segur que, a hores d'ara, estareu cel.lebrant una reunió d'enrabiats en privat amb un únic punt en l'ordre del dia "De como se nos ha podido ir esto de las manos".

Tractareu també temes com el de la més que honestament vergonyosa actuació d'en Díaz de Mera ( quin personatge!!!! ) i d'altres... al macro-judici de la Casa de Campo, no? i començareu el mesurat disseny de la nova estratègia, la nova línia d'investigació anti-catalana-masònica-republicana-comunista-independentista i que, a més, inclogui tots els ismes que olorin a esquerres... oi? ...però... acabeu d'hora! que en Federico demà enganxa a les 6 i no seria plan... que la llengua viperina necessita unes horetes de descans!! i no sigui cas que us interceptin a altas horas de la noche i us apliquin la llei aquella que tant bé coneixeu... si, si ... aquella de Vagos i Maleantes home!! ... aquella, aquella Federico, sí! ...aquella!!!

Però és d'esperar que hom es pregunti ... i ara que totes les teoríes del titadine i les malalties que heu escampat durant mesos i mesos s'han esfumat... té raó d'ésser la vostra tasca, la vostra feina, el vostre enganyar, manipular, mentir... "faltar a la verdad" ? (com diria lo Ànsar)

Com solia repetir un altre José María, en Supergarcia... " Yo me iré un segundo antes de que me despidan" , senzillament el que hauríeu de fer.

Mireu... a la grande i libre rural hi manca gent, a Terol per exemple, Federico.

La bòina us quedarà bé, no patiu, i els conreus, ramats i cultius us esperen desesperats i assedegats de líders que els puguin convèncer de tot allò que vosaltres sabeu explicar... ells us sabran escoltar com cal, sense rèpliques ni insults, n'estic convençut de que allà trobareu la més objectiva de les felicitats a que hom pot aspirar... poder dir el que us vingui de gust sense aquesta por ( que de ben segur heu tingut i teniu ) de no insultar, nafrar, ni fer mal a ningú... i si veieu que no us fan gaire cas, calladets estareu més guapos, a veure la Primera y después del parte... al llitet!

Salut i República!

Farinelli il Castrato el primer Català de l'any !

Sembla ben curiós que el primer Borbó, el creador i arquitecte del primer Decretazo de la història, el quart de Nova Planta del 1716 que afectava Catalunya, el més gran defensor de la humiliació a la que els Catalans hem estat sotmesos durant segles (... i ho continuarem estant ...) Felip V, fós una persona extremadament depressiva.

El personatge en qüestió, Felip V, era un esquizofrènic (un dels grans flagells dels nostres dies, malaltia amb la qui em solidaritzo en tots els sentits doncs afecta a persones molt properes a mí) no va dubtar en contractar, a un més que interessant preu, un dels cracks de principis del segle XVIII, il divo, el capó, Farinelli il Castrato.

Farinelli, que va viure a la cort durant 22 anys, va millorar sa majestat Felip V de la seva malaltia, fins al punt de portar-lo a la mort amb les seves àries , l' òpera i la musicoteràpia uns pocs anys després de la seva arribada a la grande i libre qual Beckham, Zidane o Ronaldinho de l´època.

En marxar, després del regnat del Ferran VI i amb l'entrada de Carles III, el rei del cognac, el rei il.lustrat, que era molt més amant de la caça i el mam que no pas de l'art del bel canto, ho va fer havent aconseguit reunir una de les més grans fortunes monetàries de l' època, fortuna que emanava directament de l'Estat Espanyol...

Voleu dir que els nostres polítics-amateurs no s'haurien d'inspirar en la figura 100% professional de Farinelli il Castrato ???

Mig Ple... Mig buit

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta,

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort

Desolació Joan Alcover (1854-1926)

La vita è bella ... ma non tanto

Bella è ... tot i que ... de vegades no ho és tant com ho sembla.
El camí és llarg i costerut, amb rocs i tolls i de vegades... la vaca és cega i ha d'anar " ... topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua ..."

De ben segur que n'estem aprenent més recorrent-lo que no pas pensant que ho fem amb el sol fet d'arribar allà on ens hem plantejat que hem d'anar.

Un altre cop serà ... de ben segur que cap a la primavera, quan la natura torna a despertar, el nostre únic desig es farà, finalment, REALITAT.

Any de Fertilitat ! Segur que ho serà per a tot!

Sens dubte ha estat, com les pluges d'aquest esplendorós Setembre de 2.006 auguràven, un any fecund i fèrtil per al nostre estimat bosc d'Espés.

Prefereixo que les imatges parlin per si mateixes i us expliquin, elles soles, el calibre de la generositat amb que ens ha obsequiat aquesta tardor la mare Natura a les terres Ribagorçanes.

Senzillament expressar dos desitjos amparant-me en el caliu generós i fèrtil d'aquest Octubre de 2.006, ( ara que ha fet cinc anys i escaig que vàrem perdre el pare, un amant de la Natura com pocs i que hagués fruït, com ningú, d'aquesta tardor ) que tinguem el seny de preservar el medi ambient per a que moltes tardors puguin emergir tant fèrtils com aquesta... i que aquesta fertilitat ens impregni de sobremanera en uns moments en que tant ho estem desitjant... en que gairebé ho necessitem.

Visca la tardor del 2.006!!

SEMBLA QUE SERÀ UNA BONA TEMPORADA!

Sembla que si!

Després d'uns quants anys on la sequera colorejava la tardor Ribagorçana d'un marró clar empobrit, lletg per la vista i desesperant per als assedegats boscos de coníferes, faigs i roures, sembla que aquest setembre de 2.006, generós com pocs en els últims temps, ha decidit tornar les coses al seu lloc.

Torna a ploure, i de valent! com abans, com cal ... baixen les barranqueres per llocs on feia anys les pedres no ensumaven més aigua que la de la minsa pluja, l'aigua s'estanca als prats, on decididament la terra encara està païnt, com sorpresa, aquest regal (que mai millor dit vé del cel en forma de vida) potser inesperat per l'experiència dels últims quatre o cinc anys.

I sembla que es prepara una bona temporada per als enamorats dels Bolets!! ja anava sent hora!. Aquest pont de la Merçè ha estat un magnífic aperitiu de ceps, què dic de ceps! de super ceps... INMENSOS! emergint per a nosaltres amb una força estratosfèrica que fins i tot fa aixecar muntanyetes de pinassa allà on neixen al bosc. Certament una cura de joia el trobar-los, fotografiar-los i després, com no, gaudir-ne al mòdic preu d'una preciosa excursió de 4 hores i 9 km, un preu que estaria disposat a pagar cada dia.

Gaudiu-ne d'ells com n'he gaudit jo inmortalitzant-los, tot i que el meu gaudir va ésser per triplicat, pel fet de trobar-los, fer-los nostres per a sempre i després assaborir la seva carn tendra, perfumada i deliciosa amb la que ens regala el bosc d'Espés.

Hathor i les muntanyes de la vida

Ara fa tot just set mesos que jo, una persona objectivament feliç, vaig desmuntar-me en peces petites, i em vaig veure obligat a iniciar una reconstrucció personal, de fet ENS vam veure obligats a iniciar una reconstrucció personal . Tinc la sensació d'haver passat per una mena de màquina destructora d'alta velocitat, una picadora de carn a la que tant li fan els ossets petits com els nervis, com el múscul, tot va avall mentre passi pels forats que hi han al final del túnel fins a caure al plat. Tot ha anat tan de pressa! i a la vegada... tot va tant lent!

Aquests dies les paraules possibilitat, percentatge, estudi previ, inmobilitat i mobilitat... tornen a aparèixer en el nostre camí repetidament. I torno a pensar en com sempre hem estat buscant el final de tots els camins en què ens hem vist inmersos... Sempre perseguint quelcom que era com aquell conill d'Alicia en el pais de les meravelles, amb el seu rellotge a la ma... al qual creia que podria atrapar en un moment o altre d'aquell camí sinuós. I resulta que allò que buscàvem ho estem trobant, però no allà on creguérem que seria, és tot just en cada revolt d'aquest caminet costerut pel que passem ara.

Tot allò de voler assolir un pobre desig que corre desesperat per amagar-se o per evitar ésser aconseguit,( perque de vegades les coses a la vida són així), és un frau, que ho sapigueu!.

No el perseguiu. Camineu, no cal córrer. No s'ha de voler córrer. Aneu al vostre ritme, que serà el bo. L´únic que us portarà al final... bé! jo i la meva mania de buscar sempre el final! us durà allà on vulgueu anar.

Ara he d'admetre, amb un somriure, que tot just hem recorregut una ínfima part del trajecte. I vull pensar que ja no em preocupa on, com i quan hi arribarem. Només vull veure el paisatge i saludar a la gent amb qui em trobi al matí i dir un :Hola, bon dia! sembla que avui fa pinta de ploure! Bé, ja va bé que plogui!! ja! que així aquest any es faràn bolets!

Malalt de Tor

Per mí és sense cap mena de dubte el llibre de l'any, un thriller Pirenaic dels autèntics, una mossada de realitat, un llibre que demostra que allà on la neu gela també hi bull la sang. El llibre ens presenta de forma objectiva ( si més no, així es pretén) la cronologia d'uns fets reals, carregats de rancúnia, de por, de silenci, d'aillament... i en Carles Porta ho fa com a bon periodista, (a més, de les meues estimades terres de Ponent!), d'una forma planera, senzilla, fins i tot austera al meu entendre. I tot això amb una habilitat gens pretenciosa, que t'atrapa de forma inesperada des de les primeres planes fins al final del llibre ...fins a la segona llegida... i la tercera fins i tot, i t'aboca a visionar un cop i un altre l'excel.lent 30 Minuts que es va fer l'any 97. És, sense cap mena de dubte, d'agrair que en Carles Porta ens hagi fet aquest oferiment tan deliciosament llaminer als amants de la literatura del Pirineu, i ho hagi fet explicant els fets d'aquesta manera tant fascinant i a la vegada exemplar.Que hagi creat una nova pandèmia catalana! LA DELS MALALTS DE TOR ! Nomes ens queda, i crec que ens quedarà, un dubte, Sabrem mai qui va matar Sansa? ... es desfarà l'entramat polític existent al qual l'autor fa referència i no gosa entrar per allò del qual peca quasi sempre el periodista d'investigació, la por ?.

Un "Tor 2" per favor!!! per saber la veritat de tot plegat !!

Per cert, el passat dissabte 26 d'agost de 2.006 vam "puiar " a Tor, bé, més aviat vam baixar a Tor, des del Port de Cabús avall ( al que s'hi arriba per Andorra ). La pista era infernal, sort que portàvem lo 4x4, que si no hem de desistir als primers sots. Vam baixar per la part de la pista que era de Sansa i que porta a les Bordes de Pleià, on viuen els hippies. Quan vam arribar a Tor, OH Sorpresa! hi havia més turistes i curiosos com nosaltres que no pas gent vernàcula. Vam puiar en la idea de veure a Palanca ( li portàvem un puro i tot ) però al final nomès vam poder veure a la Sisqueta i ens vam creuar un parell de vegades amb el Lázaro Moreno, el mosso de Palanca que, tot i que deien que s'havia enfadat en l'amo, encara corre per allà amb una cara de mala llet que espanta!!!Per cert, el títol del llibre s'ha d'actualitzar, doncs sembla ser que a dia d'avui ja són 13 cases i 5 morts!A veure si algú s'apunta a fer una excursió a Tor i fotem una partida de botifarra en Lo Palanca i unes copetes de ratassía !!!

Per cert, una salutació a d'altres Malalts de Tor ( tot i que potser no tant com jo! ) Lo Carles Velasco, un camarada com pocs n'hi haurà, lo seu germà, Daniel Velasco, Lo Marc Solé ( gràcies a ell i el seu 4x4 vam poder baixar a Tor) L'Esteve Vilarrubla d'Alàs a l'Urgell, i molts més que han hagut de suportar batalletes sobre Tor... i més que n'aguantaràn pobres!! ( Joer! sembla que estigui fent els agraiments com si jo hagués escrit el libre!! )

Miquel d'Espés 7 de setembre de 2006

BOLETS, BOLETS I MÉS BOLETS!

GULLIVER`S TRAVELS

AMSTERDAM 03
LONDON 04
EGYPT 06
LISBOA 06





NEW YORK 05